Diumenge, en la prèvia del partit contra el Zamora, es retrà homenatge als campions de la temporada 79/80, protagonistes d’una de les primeres gestes de la història de l’entitat amb l’ascens a 2a divisió B. Ara que es compliran 45 anys de l’efemèride, des del club hem volgut tenir un reconeixement i posar en valor un ascens de categoria que va ser el punt de partida dels anys daurats de l’entitat amb 17 temporades gairebé consecutives –amb un petit parèntesi d’un curs– a la divisió de bronze del futbol espanyol.
Amb molts futbolistes vinguts de la Península, la majoria dels quals es van acabar quedant i arrelant al país, aquell equip és recordat com la primera gran plantilla del FC Andorra. En el campionat de lliga es va acabar imposant en la lluita frec a frec amb el Reus i va acabar alçant el títol de lliga i aconseguint l’ascens a 2a divisió B.
Un inici convuls
El FC Andorra feia tot just tres temporades que havia ascendit per primera vegada a 3a divisió, però, sota la presidència d’Antoni Rogel, que s’estrenava aquell any en el càrrec, els tricolors eren un dels candidats a l’ascens amb una plantilla molt renovada. El curs, però, va començar mogut ja que una setmana abans de començar la lliga el club va decidir canviar de tècnic contractant l’experimentat Vicente Dauder pel càrrec.
A més, en la primera jornada contra el Barça Amateur, una dura entrada d’un jugador blaugrana va lesionar de gravetat el veterà capità Antonio Esteve, que va abandonar el terreny de joc amb una fractura oberta de tíbia, peroné i turmell. Durant la resta del curs, Esteve ja només tornaria a jugar una estoneta en un partit contra l’Horta.
Una segona volta espectacular
Amb una plantilla molt equilibrada i amb jugadors de gran nivell, Godoy i Sisco Valverde eren els grans golejadors d’un equip que va anar progressant al llarg de la temporada. Sempre en posicions capdavanteres, l’equip va acabar d’explotar en la segona volta en la qual es va mostrar imparable.
En la jornada 20, els tricolors van perdre 2-0 al camp del Reus i quinze dies més tard també es van quedar sense puntuar a Olot, però a partir d’aquell moment l’equip va encadenar una ratxa d’onze victòries en els darrers quinze partits de lliga que el va permetre aconseguir l’ascens.
La festa final, contra el Júpiter
En aquest esprint final en què els tricolors es van imposar al Reus, l’equip va viure partits d’allò més complicats. Un dels més destacats és l’empat al camp del Gavà, el qual l’entrenador Vicente Dauder no va poder seguir des de la banqueta. Segons recullen les cròniques de l’època i va denunciar el president Rogel, uns aficionats locals van agredir l’expedició andorrana en la prèvia del partit i el tècnic tricolor en va ser el més malparat. “A Dauder li van partir una taula al cap”, va denunciar el màxim mandatari de l’entitat.
Al final, en la darrera jornada, el FC Andorra hi va arribar depenent de si mateix: una victòria contra el Júpiter li donava el títol de lliga i el primer ascens de la història a 2a divisió B. El duel va generar una gran expectació –ja en els últims mesos l’afició s’havia bolcat amb l’equip– i gairebé 4.000 persones van presenciar el partit a les graderies del centre esportiu les Valls –situat on hi ha ara l’Estadi Nacional–. Finalment, un gol de penal de Godoy en els últims instants de partit va donar la victòria al FC Andorra que va poder celebrar l’anhelat ascens.
L’inici dels anys daurats
A partir d’aquell primer ascens, el FC Andorra es va consolidar a la categoria de bronze on hi va jugar gairebé dues dècades. El curs 85/86, una reestructuració de la 2a B va provocar que els tricolors perdessin la categoria, però van aconseguir tornar-hi a pujar tot just l’any següent. En total, els tricolors van estar 17 temporades a la categoria amb aspiracions, alguns anys, a pujar a 2a divisió.
Aquesta segona gesta no es va poder completar i no seria fins ara fa tres anys, la temporada 2021/22, que el conjunt tricolor aconseguiria, per primera vegada a la història, l’ascens al futbol professional.
#SomTricolors