Des de 1942

El Futbol Club Andorra va ser fundat el 15 d’octubre de l’any 1942 i va esdevenir el club degà d’aquest esport al Principat. De fet, tan pioner va ser que, quan va ser creat, encara no existia la Federació Andorrana de Futbol –de fet, aquesta només es va crear el 1994, després que Andorra es convertís, amb l’aprovació de la Constitució el 1993, en un país de ple dret internacional-.

Per això, els impulsors de l’entitat tricolor van decidir demanar permís tant a la FIFA com a la Federació Espanyola (RFEF) poder jugar a Espanya, via l’adscripció a la Federació Catalana de Futbol. Això s’ha mantingut fins a l’actualitat, fet que el converteix en l’únic club del Principat que juga competicions estrangeres.

Des del primer moment, també es va tenir clar que els colors del club havien de ser el blau, el groc i el vermell de la bandera andorrana. Sempre, durant els més de 70 anys d’història, la samarreta ha lluït amb orgull aquesta ensenya. 

Durant els seus primers trenta anys de vida, l’FC Andorra va competir sempre en categories territorials, fins que el 1977 va aconseguir un històric ascens a la Tercera Divisió, categoria en la qual va debutar la campanya 1977-78 amb un meritori quart lloc. Ja va ser un avís que l’equip tricolor era ambiciós i ho va demostrar la temporada 1979-80, quan va quedar campió del grup català i va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió B,obrint la porta a l’època més gloriosa del club a nivell esportiu.

Des de la temporada 1980-81 a la 1997-98, amb un parèntesi a Tercera Divisió (1986-87), va disputar 17 campanyes a la competitiva categoria de bronze del futbol espanyol. La seva millor temporada va ser la 88-89 quan, de la mà de José María Sánchez Iglesias a la banqueta, l’equip va quedar en segona posició del seu grup, molt a prop de l’ascens a Segona A. 

D’aquella llarga etapa a Segona B els aficionats encara recorden jugadors carismàtics com Santiago Marín, amb més de 300 partits jugats i una quarantena llarga de gols, Salvador Cardona, amb 40 gols, Josep Espigulé o Jesús Julián Lucendo així com els andorrans Emiliano González, Koldo Álvarez o Justo Ruiz.

A les retines de molts seguidors encara hi ha la final de la Copa Catalunya de 1994, de la qual l’Andorra es va proclamar campió en superar l’Espanyol a la tanda de penals. Prèviament, a les semifinals s’havia superat el totpoderós Barcelona del Dream Team.

A finals dels noranta, els resultats comencen a no acompanyar i, en només dues temporades, es perden dues categories de forma consecutiva. I, de fet, encara podria haver estat pitjor perquè a la 1999-2000 s’evita el descens a Preferent gràcies a la compensació pels ascensos d’equips catalans a Segona B. La redempció arribaria l’any següent quan, gràcies a una victòria al camp de la Pobla de Mafumet (2-3) l’equip tricolor refermava la tercera posició de Primera Catalana i aconseguir el retorn a Tercera Divisió.

Va ser, però, una alegria d’una única temporada. A la següent, l’equip tricolor quedava cuer de grup català de Tercera Divisió i tornava a perdre la categoria. Des de llavors, el club va viure moments de gran dificultat que, fins i tot, van estar a punt de fer-lo desaparèixer l’any 2008. Els darrers anys l’equip s’havia assentat a Primera Catalana, amb opcions en diverses temporades d’aconseguir l’ascens, com la 2016-17, amb el desaparegut Emili Vicente a la banqueta.

El desembre del 2018, l’assemblea de socis del club va acordar la seva transformació en Societat Anònima amb objecte esportiu, tràmit permès per la Llei de l’esport. L’objectiu era permetre l’entrada d’inversors privats, liderats pel grup Kosmos, propietat del futbolista del Barcelona i campió del món amb Espanya, Gerard Piqué. El nou projecte ja va tenir èxit el juny del 2019, quedant campió de Primera Catalana i assolint l’ascens a Tercera. Posteriorment, es va aprofitar l’opció d’ocupar la vacant deixada pel descens administratiu del Reus i es va retornar a Segona B.